dimecres, 10 de desembre de 2014

Picossa 360º



 Picossa 360º?
Si, perquè aquesta ruta circular per les crestes de La Picossa i la Penya Roja permet unes panoràmiques esplèndides de tot el paisatge circumdant, en un angle de 360º. Veurem part de la Ribera d’Ebre, des de Miravet, amb els Ports al fons, Tivissa, Mora, i la Serra del Pas de l’Ase, amb la xemeneia d’Ascó a la llunyania, també part de la Terra Alta, Corbera, Gandesa, i Pàndols i Cavalls.

La Picossa i Sant Jeroni. Com arribar-hi?

La Picossa és el cim més emblemàtic de Mora d’Ebre, a la Ribera d’Ebre. El paratge de Sant Jeroni, lloc d'acampada i de lleure on es troben les ermites de Sant Jeroni i Santa Madrona i el monument a la sardana de Joan Segú, tot sota l'ombra dels xiprers centenaris, al peu de la Picossa.
L’ermita és d’origen medieval, i fou edificada sobre una font i, de fet, l'altar queda perpendicular a la pedra d'on brolla l'aigua. Per arribar-hi heu d’agafar un camí, ben indicat amb un cartell, que comença molt a prop de l’hospital de Mora d’Ebre.



La ruta és circular i té un recorregut de 5,2 quilòmetres, en els quals pujarem fins a 495 metres (cim de la Picossa), superant un desnivell de 356 metres.
L’excursió tot i ser senzilla no la recomanem per als no iniciats a la muntanya, ja que en alguns moments és força aèria, i en d’altres cal pujar o baixar per trams de roca que podrien ser complicats.

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=8411204

 El punt d’inici i final de la ruta és l’ermita de Sant Jeroni, allí i podem trobar aparcament, fonts, i fins i tot una àrea de pic-nic. Des de l’ermita marxarem en direcció sud-est per un camí ample de terra. Al cap d’uns 800 metres trobem a la dreta un cartell que ens indica els punt d’interès que trobarem si agafem el senderó que s’enfila davant nostre, els avencs i coves i la Font del Tormo just davant nostre. Seguim doncs el sender. Al cap d’uns 160 metres, on ja s’ha iniciat la forta pujada, el sender gira a l’esquerra. A la dreta hi veiem però una fita que assenyala un sender desdibuixat que s’enfila recte amunt, ens porta a la boca inferior de l’Avenc de la Picossa.
 Si el seguim en direcció a l’avenc, al cap de 20 metres ens trobem davant d’una roca d’uns 1,8 metres d’alçada, que caldrà que superem si volem arribar a l’avenc, és senzill, té una mena d’escalons naturals que faciliten la pujada, i a dalt un petit pi ens permet agafar-nos-hi per l’empenta final. Des d’aquest punt, i en uns pocs metres de seguida ens trobem davant de la boca inferior de l’Avenc de la Picossa, en un racó força maco en el que també hi veiem vies d’escalada.


 L’Avenc de la Picossa és una cavitat, catalogada a l’Espeleoíndex, de 32 metres de profunditat i 188 metres de recorregut. Es tracta d’una cavitat formada per un gran caos de blocs estructurat sobre una gran fractura al cingle. Té la particularitat de que es pot recórrer enterament sense la necessitat de material específic d’espeleologia, i que a més hi podem realitzar una interessant travessa, entrant per la boca inferior i sortint-ne per la boca superior just a l’indret conegut com el Racó dels Avencs. Si no ens interessés visitar l’avenc, podem arribar igualment al Racó dels Avencs seguint el sender que hem anat pujant, i no desviant-nos a la dreta al sender marcat amb fites.


 El racó dels Avencs és un indret en el que val la pena perdre-hi una estona fixant-se en tots els detalls. Hi trobarem bonics racons, les restes d’un pou de gel, i una cabana de pedra seca molt ben arraconada. La vegetació en aquest cantó de la muntanya és força diferent de la que veurem la resta de l’excursió, ja que en aquest racó un microclima força humit permet veure-hi força arbustos de fulla ample, arboços, alzines, donant-li a tot plegat un aspecte força selvàtic.
 Seguim però l’excursió en direcció oest, dirigint-nos al cingle entremig d’un espès bosc. Quan arribem al peu del cingle, ens trobem just davant d’una gran balma on hi veiem una cova, es tracta de la Cova de la Porca. El camí que hem de seguir, segueix però a l’esquerra, resseguint el cingle per sota pujant fins a un coll. Des d’aquest coll, a 424 metres d’alçada ja, el camí gira altre cop cap a l’oest, planejant sense guanyar altura, fins arribar a una petita fractura del cingle que ens permet pujar-hi. Aquest tram, amb un fort desnivell, ens fa suar per arribar al coll situat entre el Cim de la Picossa i el Cim de l’Estel. Per arribar a aquest últim només hem d’acabar de fer l’ascens, seguint cap a la dreta i enfilant-nos per les roques en un petit tram, fins que ens trobem davant de l’estel, en un mirador esplèndid de la Ribera d’Ebre.


Després haurem de desfer el camí per, des del coll, enfilar-nos al Cim de la Picossa, el punt més alt d’aquest recorregut. Un cop passat el vèrtex geodèsic avancem i ens trobem una cruïlla de senders. A la dreta un sender desdibuixat sembla anar avall, a l’esquerra un altre sender, aquest més clar, ens porta al Balcó de la Picossa. Seguirem aquest últim, que al cap de pocs metres comença a baixar per situar-nos sobre la cresta, que a partir d’aquest punt seguirem tota l’estona.
Hem d’estar atents a les bifurcacions, primer en trobarem una a la dreta, que baixa pel camí de les Solanes cap a Santa Magdalena no el seguirem però, i anirem recte per l’esquerra. Més endavant arribem a un pal indicador, si seguíssim a la dreta baixaríem directament a Sant Jeroni pel Barranc de Fraus, tampoc el seguirem però, i anirem pel sender de l’esquerra cap a la Penya Roja.
Continuarem crestejant, ara ja amb vistes a la banda de la Terra Alta, i després de 750 metres des de l’última bifurcació, en enfilarem fins al cim de la Penya Roja a 446 metres d’alçada. El camí continua des d’aquí, ben marcat, seguint altre cop la cresta en direcció nord.
Al cap d’uns 500 metres des de la Penya Roja hem d’estar molt atents a la bifurcació potser més problemàtica de tota la ruta. El sender continua en direcció nord, però a l’esquerra ens trobem unes fites, que ens marquen un altre sender, gens clar a l’inici, que ens fa seguir la cresta girant cap a l’est en direcció a Sant Jeroni.


Aquest sender baixa de manera molt pronunciada, no hem de deixar la cresta en cap moment tot i que el camí ens sembli complicat, i arribarem a l’estelada que s’issa damunt de Sant Jeroni. Des de la bandera continuarem baixant la cresta avall, potser en el tram més complicat de tota l’excursió, fins que ens sigui senzill baixar al camí que veiem a baix al barranc, des d’aquest camí pujarem a una altra petita cresta i llavors el camí ja ens portarà directament a la zona d’acampada de l’ermita.

dilluns, 27 de gener de 2014

Circular Colldejou (Buidegasses i Camí Vell)

11

Circular Colldejou (Buidegasses i Camí Vell) és una petita ruta de Geocàtxing, de poc més de 5 quilòmetres,  en la que podreu cercar fins a 17 catxés, 12 dels quals propis d'aquesta ruta.
L'excursió no és molt exigent ni dificultosa, tot i que hi ha desnivells. Està força ben indicada i és difícil perdre-s'hi, la creiem adequada per a totes les edats i condicions.
Atenció! L'itinerari transcorre en alguns petits trams per la carretera T-322, tot i que no hi ha massa trànsit aneu amb compte!
La dificultat dels catxés de la sèrie tampoc és gens elevada, tots els contenedors són de tamany petit i amagats sense camuflatges ni "floritures". Fins i tot als que podrien crear més confusió els hi adjuntem foto espoiler. No busqueu dintre dels marges o estructures de pedra seca, en cas de dubte consulteu les fotos!

plànol



Podeu descarregar-vos el track de la ruta al següent enllaç (track).


2

Us proposem iniciar aquesta excursió des del poble de Colldejou, podeu aparcar-hi fàcilment a la plaça de l'esglesia, o al parking de l'àrea de lleure.
Sortirem del poble des del cementiri, agafant el sender que surt a la seva esquerra, es tracta del PR-C28 que va fins el Castell d'Escornalbou, que seguirem ben poca estona per desviar-nos a la dreta fins a creuar-nos amb la carretera prop del Bosc del Grau, on el camió-cuba que fa temps va abastir d'aigua Colldejou reposa esperant no tornar a ser útil.
El camí continua al travessar la carretera, aquest tram és el Camí de la Font dels Hortets, és ample i baixa fins a passar enmig d'uns camps d'avellaners, després s'endinsa al bosc per acabar convertit en sender. En aquest punt passarem just per davant de l'antic abocador de Colldejou, ara clausurat.
A partir d'aquest punt el sender descen rapidament fins arribar a baix de tot, al Barranc de Buidegasses, just al punt conegut com la Canal Fosca, on un fort desnivell provoca un gran salt d'aigua els pocs dies l'any en que aquest barranc baixa ple. Durant aquest descens a la dreta podrem accedir a algun mirador sobre el barranc amb molt bones vistes.
Des de la Canal fosca un senderó ens porta  a seguir el curs del Barranc de Buidegasses, fins a que aquest arriba a creuar-se amb el Barranc del Forn Teuler, ajuntant les seves aigües, quan n'hi porten, i anomenant-se a partir d'aquest punt  Barranc de Rifà.

3

Aquest sender travessa un bosc força frondós i uns terrenys caracteritzats per les roques roges tant típiques de les zones més baixes d'aquesta serra. Només trobarem una bifurcació, a l'esquerra, que és el camí que ens duria al Corral de l'Ermitana i al Bec de la Gallina Cega. Aquest camí transcorre pel terme de Vilanova d'Escornalbou, doncs el Barranc de Buidegasses és la divisoria entre aquest i el de Colldejou.
Ja al final del sender, aquest passa just per sota de la pedrera Miramar, que n'explota la pedra roja. També just abans d'arribar a la carretera trobarem un petit camí mig perdut, que sortint de la dreta baixa cap al Barranc per portar-nos, just sota el pont, a la Cova Llonga, una balma protegida per murs de pedra que devia servir de refugi a pastors.
El sender que hem de seguir però, i que s'ha anat eixamplant, desenboca a la T-322 que hem de seguir cap a la dreta en direcció a Colldejou. Si anéssim pel camí que hi ha just davant baixariem als Tolls del Rifà, i més avall al gran Toll d'en Gort. Seguirem però per la carretera uns 100 metres fins arribar a un sender ala dreta, fàcil de trobar gràcies a un cartell indicador.
Aquest sender és curt però, i en uns pocs centenars de metres ens torna a la carretera, just davant del Corral de'n Janet que és una balma protegida que com el seu nom indica servia per a guardar-hi el bestiar. En aquest tram seguirem la carretera uns 500 metres per trobar un camí a la dreta, també senyalitzat amb un cartell, i que seguirem en direcció a Colldejou. Es tracta del Camí Vell de Colldejou a Mont-roig, que a partir d'aquí seguirem fins arribar al poble.
Aquest camí ens baixa fins al Barranc del Forn Teuler per davant de la Roca dels Coloms, gran paret plena de forats on se suposa que hi nien aquestes bèsties, i que també està equipada per a l'escalada.

4

El Camí Vell travessa el Barranc del Forn Teuler, i va ascendint poc a poc. En alguns trams encara hi podem veure restes de l'antic empedrat que facilitava el trànsit de carros quan encara Colldejou no tenia carretera d'accés, construïda els anys 60. Per desgracia però, la majoria d'aquest empedrat ha estat destruït pel pas del temps i pel poc ús i manteniment que se'n fa.
Durant l'ascens del Camí Vell arribarem a l'encreuament amb el PR-C 96, que du a Pratdip, i que també està perfectament senyalitzat. A partir d'aquest punt l'ascens es fa potser una mica més dur, fins que el Camí Vell desenboca a la T-322 just al costat de l'Area de Lleure de Colldejou i a pocs metres del poble.

5

espero que us agradi l'excursió i disfruteu fent geocàtxing!
i sense res més a dir...
apa salut!
per cert, m'he informat gràcies al plànol de la Serra de Llaberia de Ed. Piolet, i al llibre Onomàstica de Colldejou de Miquel S.Jassans de l'IEC.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails