dissabte, 20 d’agost del 2011

No més circ!


 Això serà tant difícil com deixar de fumar, el circ, el futbol professional està a tot arreu, tothom en parla, i els grans èxits del Barça fan que l'aficció estigui més viva que mai.
Però no, jo ho deixo. De fet tampoc sóc un seguidor tant fidel, en les èpoques entre el Dream Team i Reikjard que el Barça no guanyava, ni feia res de bo, jo com tants en comptes de mirar el futbol feia altres coses més o menys productives. I si hi ha una cosa important a fer, el futbol no me la fa ajornar.
Per que deixo l'aficció?
  • Tothom ho sap que això no té cap sentit, millonaris jugant a futbol mentre la gent passa penúries econòmiques.
  • Això està amanyadíssim, jo no em crec res, aquest futbol no és esport, sinó espectacle, i els gestors de l'espectacle ho tenen ben controlat. 
  • Ens estan distraient de les coses realment importants. És tristíssim veure com el Barça-Madrid mobilitza més gent que les protestes contra les retallades socials que vivim. Em fa la sensació de pertànyer a un ramat en que el pastor és la pantalla amb la gespa verda.
  • El Barça fa coses lamentables, com l'asumpte Qatar fundation.
  • El futbol professional en general, però en especial els últims Barça-Madrid, m'han semblat la cosa més antipedagògica del món. Igual de destructiva que les telescombreries. Donem-li la culpa al Mourinho, o a qui sigui, que els del Barça tampoc són nens innocents. Si això és el que ha d'aprendre el jovent, ho tenim clar.
  • La TV millor ni engegar-la, i per la radio millor escoltar música.

No se com m'anirà, si serà fàcil o no, de moment, no he seguit la supercopa, (tot i que és impossible no enterar-se'n del "percal").
A lo millor, aprofitant que el Reus Deportiu a pujat a 2on B aprofito per passar-me a "lo local" i seguir futbol esport de veritat, però tampoc ho tinc massa clar...
i doncs...
sense res més a afegir...
apa salut!!

dimecres, 3 d’agost del 2011

Fes-t'ho tu mateix. Per exemple, la salsa de tomàquet

La revolució és fer-se les coses un mateix.
Si que és molt maco i fàcil baixar al Mercaxona i per 0'50 (per dir algo) comprar-se una llauna de tomàquet "frit". I la salsa de tomàquet deu ser una de les coses que més es consumeixen.
Però és cert que som el que mengem? Som el que consumim?
Llavors si optem per l'opció Mercaxona que som? (pregunta difícil de respondre)

És ben fàcil fer-se la salsa de tomàquets! només requereix una mica de temps, per tant s'ha de valorar.
Val la pena invertir temps en el que mengem? o sigui que si em quedat que som el que mengem, val la pena invertir temps en el que som?
Un altre tema és la qualitat, mai una salsa comprada, i menys les industrials, serà tant bona i nutritiva com la que ens podem fer nosaltres mateixos. Val la pena? 

Instruccions: 
1. Per començar ens calen tomàquets. 

    Jo me'ls trec del meu propi hort, ecològics i locals, és la millor opció, ara, que s'ha de tenir la possibilitat, aquí al poble és fàcil, però tampoc és tant difícil a ciutat, la meva germana i el meu cunyat tenen un hort de lloguer a Reus i segons expliquen és una bona experiència.
Si no podem tenir hort, o temps de cultivar-lo, l'opció que ens queda és comprar-lo en grans quantitats en l'època que va barat, o sigui ara a l'estiu.




2. Els tomàquets els haurem de triturar o ratllar.

 Jo els ratllo, els tallo per la meitat i un per un els vaig fent miques, en aquest mateix acte de rallar els hi vaig traient la pell. Per a que sigui més fàcil ratllar-los cal que els tomàquets estiguin ben madurs, per això normalment entre que els cullo i començo a fer els pots de salsa deixo passar entre 3 i 5 dies fora de la nevera.
Una altra opció és trinxar-los amb el minipimer, per això prèviament cal pelar els tomàquets primer, és fàcil si els escaldes en aigua bullint uns 5 minuts. Jo però ho faig de l'altra manera perquè em resulta més pràctic.

3. Es posa el tomàquet al foc.

 Doncs això, tot el tomàquet triturat es posa en una olla i es redueix una bona estona a foc mitjà, jo li afegeixo només oli, tot i que algun cop també li he posat alfàbrega. No calculo massa el temps que deixo l'olla al foc, sinó que em guio per la reducció, quan la salsa ja la veig espessa llavors és que ja està llesta, i això no depèn tant del temps com del tipus de tomàquets que s'utilitzi.





4. Es conserva la salsa en pots.

Fer conserves és senzill. S'ha d'utilitzar pots de vidre, que tapin bé, i millor que siguin de la mateixa mida o semblant.
Els pots s'han d'esterilitzar (els taps també!), és a dir matar tots els possibles microbitxos que ens podrien fer malbé la salsa, els matem amb la senzilla tècnica de bullir-los en aigua durant uns 10-15 min.
Important és, sempre que es treballa amb aigua bullint, anar amb compte, utilitzar draps, pinces o guants.



Quan els pots ja estan esterilitzats s'omplen amb la salsa, es tapen bé i es posen al bany Maria durant uns altres 10-15 min. Durant aquest bany Maria es fa el buit a dintre del pot, l'aigua ha de cobrir quasi fins al tap, però mai cobrir-lo. Quan hagi passat aquest temps i traguem els pots del bany els haurem de deixar refredar de cap per avall, notarem que al girar-los fan el soroll, ja no hi ha aire dins.





Quan els pots estiguin freds ja els podem guardar, millor etiquetar-los, així els podrem anar consumint en l'ordre en que els vam fer.
I així, tot l'hivern podrem anar menjant, la nostra pròpia, i fabulosa, salsa de tomàquet. ( Si tenim altres verdures es poden fer tot tipus de salses!)
Us asseguro que amb l'amor que li poso, la trobo la més bona del món!!!





i sense res més a afegir...
apa salut!

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails