dilluns, 25 d’abril del 2011

a l'altra banda de la paret (31)

Joel 31 anys, fa 3 anys que viu en un quart sense ascensor.
Natàlia 25 anys, tot just s’acaba de traslladar a un quart sense ascensor.
Cadascú viu a una banda del replà, i encara han de descobrir el que passa a …
L’altra banda de la paret”


escena 31

dimecres 20:10


La Natàlia està endreçant la cuina, quan té cada cosa al seu lloc atura el forn i l'obre, en treu una safata, aquesta tarda ha estat preparant un calzone, ja està llest, fa molt bona pinta, punxa la massa per assegurar-se que està al punt, i com que si que ho està torna a guardar el calzone al forn per que no es refredi.
Sent el telèfon sonant al menjador, se n'hi va corrents i contesta.
- Hola Joana, que dius? com va?
- Nena, si que estàs contenta, que passa? això vol dir que va anar bé la cita de dissabte?
- Es clar que va anar bé, el sopar boníssim, però que passa, que només em truques per xafardejar o que?
- Bueno, no, volia saber com estaves, sóc la teva amiga, no?, així que? és maco el profe de socials aquest, o que?
- Clar, t'interesses per mi, no? doncs si, es maco el Carles, vam estar força bé dissabte.
- Però vau... vau... fo.. enrollar-vos?
- No et talles un pèl tu preguntant! xafardera!!
- Això vol dir que si!!!
- Doncs no! no ens vam enrollar si és això el que vols saber. Però vam estar molt bé.
- Ooohhh, bueno, si és maco, i vau estar bé, potser serà un altre dia...
- Si! mmm... Avui.
- Avui? com que avui? heu quedat avui?
- Si, l'estic esperant a casa, l'he convidat a sopar.
- Natàaaalia!!! mira-la ella!, a casa teva!, que vols tornar-li la simfonia d'orgasmes al Joel?
- Escolta!!! que no sóc tant maquiavèl·lica com tu jo!!
- A no? Es que per un moment he pensat que no fos una estratègia d'aquestes que es fan servir, saps? per aconseguir un noi, per posar gelós al Joel, vaja.
- Que dius idiota!, ni hi penso ja amb el tontaina aquest, el que passa és que l'altre dia amb el Carles vam començar a parlar de cuina, i li vaig dir que sabia fer uns calzones boníssims i mira, hem quedat avui.
- Calzone?? que cabrona! a mi no em fas mai Calzone! ja veig que el vols impressionar.
- Va que dius! mira, és un company de feina, només soparem i...
En aquest moment sona el porter automàtic, la visita és baix al portal.
- Va Joana que et penjo, que ja arriba el Carles, ens veiem adeuuuu.
- Adeuuu guapa i passa-t'ho bé!
La Natàlia deix el telèfon damunt de la taula i va a contestar, apretant un botó obre el portal, i mentre la visita puja les escales encara té temps d'anar al lavabo a fer-se una última inspecció. Va cap a la porta, l'obre, el Carles encara no ha arribat al replà, la torna a tancar donant un fort cop. En pocs segons el Carles ja és dalt i apreta el timbre, però la Natàlia no obre, darrere la porta s'espera, el Carles torna a trucar, finalment la Natàlia obre.
- Hola Carles!!
La Natàlia ha saludat en un to de veu inusualment alt.
- Perdona, tenia la música alta i no t'he sentit.
Es saluden fent-se un petó a la galta al mateix replà, la Natàlia el fa passar i mentre mantenen una conversa sobre el barri li ensenya la casa.
Més tard sopen, el calzone li sembla deliciós al Carles, parlen sobre com l'ha fet, sobre la cuina italiana, sobre formatges i altres coses. Beuen vi, i mentre van buidant les copes, la conversa s'anima cada cop més.
El Carles fuma, li demana a la Natàlia de fer un cigarret i ella li proposa de pujar al terrat, pugen per les escales rient i mentre són a dalt la conversa continua animada. La Natàlia mira pel celobert cap a la finestra del Joel, s'hi acaba d'encendre la llum, el Joel és a casa. Al cap de poca estona tornen a baixar a casa.
A quarts d'una la Natàlia diu que està cansada, demà han de treballar, el Carles li dona la raó i es proposa a marxar.
La Natàlia l'acompanya a la porta i el s'acomiada fent-li adéu amb la mà, quan tanca la porta procura no fer gens de soroll.
La Natàlia es renta les dents, agafa l'ordinador i se'n va cap a l'habitació.
Té una idea al cap, abans de posar-se al llit es mira al mirall i pensa si potser s'està passant.

S'està passant? o només fa el ronso?
i ... per que?

si en voleu saber més detalls, aneu a l'escena 32, cap a el meu racó.

Presentació Joel, Presentació Natàlia, Escena 1, Escena 2, Escena 3, Escena 4, escena 5, escena 6, escena 7, escena 8, escena 9, escena 10, escena 11, escena 12, escena 13, escena 14, escena 15, escena 16, escena 17, escena 18, escena 19, escena 20, escena 21, escena 22, escena 23, escena 24, escena 25, escena 26, escena 27, escena 28, escena 29, escena 30,... ...

i sense res més a afegir...
apa salut!!!

dissabte, 23 d’abril del 2011

Feliç diada de Sant Jordi, aquí teniu les roses donzelles!!


Feliç dia de Sant Jordi!!!!!
un dia bonic, un dia preciós, els llibres surten als carrers i tothom vol comprar-los i llegir-los, tothom parla de llibres i s'expliquen els uns als altres els que més els hi han agradat, o aquells que volen comprar-se.
I els carrers també són plens de flors, de roses, principalment vermelles, però cada cop més d'altres colors.
He dit moltes vegades que Sant Jordi és un dels dies més macos de l'any.
El dia en que ens regalem roses i llibres,
el veritable dia dels enamorats de la nostra terra...
i bé, com a participant de la proposta del veí de dalt Sant Jordi 2011 a blogville, doncs a continuació exposaré els regals a les dues donzelles que em correspon.

1era donzella.
Doncs com vaig dir a la pista que vaig donar aquesta setmana, la 1era donzella no em coneix, fins i tot pot ser que no hagui passat mai per aquest bloc, ella és...
Vida!!! l'autora de http://travelantambroses.blogspot.com un bloc/g moooolt maco!!!
i per a tu... Vida, aquí tens el meu present:


espero que t'agradi!!!
2ona donzella.
També vaig dir a la pista que la 2ona donzella si que em coneixia, de fet vaig comprovar lo atenta que està ja que al cap de poques hores de publicar la pista ella ja començava a sospitar encertadament que l'apuntava a ella..., ella és...
la Mercè!!! l'escriptora i autora del bloc els primers gestos del verd,
per a tu Mercè aquí tens el meu present:


espero que t'agradi !!!!
i no us penseu que ha estat fàcil això... dos regals a dos donzelles diferents, amb tot el que això suposa...
moltes gràcies al meu amic Iblama per cedir-me aquestes fotografies que us regalo...

i després de donar regals toca... rebre'n!!!! 
i aquest joc és tant magnífic, que he rebut regals de dues donzelles!!! 
de l'Helena he rebut aquesta preciosa rosa groga que simbolitza el desig de benaurança i alegria per a la persona que rep el regal. Moltes gràcies Helena!!!! Feliç Dia de Sant Jordi !!!


I també, de la MK he rebut un completíssim kit de supervivencia per a l'Abril, dins aquest regal hi ha delicioses menjades amanides amb vi bo, llibres i pelicules per a passar bones estones, viatges a llocs interessants, flors per a alegrar el dia, completíssim!!! 
Moltes gràcies MK!!!! Feliç dia de Sant Jordi per a tu també!!!

o sigui, que espero que passeu un gran dia, i que aquestos siguin només uns quants del presents que rebeu/rebem en aquesta gran diada!!!
i sense res més a afegir,
apa salut!!!

divendres, 22 d’abril del 2011

La veritable història del llibre i la rosa de Sant Jordi

Aquesta és la meva participació al 202è joc literari de Tens un racó dalt del món,
espero que us agradi!


Hi havia una vegada, fa molts i molts anys, en un país petit, en un poble petit enmig de les muntanyes, un drac que atemoria tota la població.
De fet, el drac no l'havia vist ningú, el que havia vist la gent era el mal i les destrosses que aquest feia als seus ramats, els seus conreus i les seves cases. El drac atacava de nit, quan tots dormien, matava, cremava i arrasava amb tot el que trobava.
La gent del poble estava molt preocupada, no sabien que fer, i van anar a consultar el vell oracle que vivia en una caseta de fang enmig dels boscos muntanya amunt. L'oracle va ser qui els va dir que era un drac qui els atacava, els va atemorir ensenyant-los dibuixos de dracs i els hi va explicar que l'única manera d'acabar amb els atacs era deixar una gran fortuna en un cofre al mig del bosc, custodiat per una de les més belles donzelles del poble, i oferir-li al drac com a paga per que deixés de molestar-los, només així ho podien aturar els hi va dir.
Però la gent del poble, que no tenia gaires diners, va trobar que aquest remei no feia per ells, no podien donar tot el que tenien a un drac i després esperar d'ell que no tornés a atacar-los. Així que es van decidir a contractar un cavaller que combatés amb el drac, i els deslliurés d'aquella penúria.
En aquell poble hi vivia un noia jove i eixerida, de fet era una de les més espavilades del poble, llegia molt, i era molt valenta, es deia Rosa. La Rosa s'havia ofert als seus veïns per a solucionar el problema del drac, però els veïns lluny de fer-li cas se n'havien rigut, que podia fer ella contra un drac li havien dit.
Casualment, al cap de pocs dies, el Jordi va passar per aquell poble. El Jordi no era un gran cavaller, de fet no tenia ni cavall, però tenia una espasa que s'havia trobat llençada a la vora del camí. El Jordi era molt pobre, per això anava pels camins, no tenia terres, no tenia casa, només tenia la vella espasa.
Però quan la gent del poble el va veure arribar, tant alt i guapo com era ell, amb l'espasa a la mà, no van dubtar ni un moment que es tractava d'un cavaller que els alliberaria dels atacs del drac. Així li ho van demanar, oferint-li una bona recompensa en monedes d'or a la qual ell no es va poder negar.
Quan la Rosa va veure el Jordi pel poble de seguida li va agradar, l'observava de lluny, l'espiava mentre l'aprenent de cavaller es preparava per a combatre el drac. Però la Rosa, tímida com era amb els nois, no s'atrevia a dir-li res.
Al cap de dos dies de la seva arribada, un cop reposades les forces després del llarg camí que havia fet, el Jordi es va decidir a entrar en acció, aquella mateixa nit esperaria al drac. Al capvespre el Jordi se'n va anar cap a la sortida del poble i es va asseure sota un arbre a esperar la fosca, mentrestant la Rosa el vigilava amagada darrere uns arbustos. Passaven les hores, i el Jordi es va adormir sota el recer de l'arbre, la nit era tranquil·la, el drac no apareixia. La Rosa continuava allà, darrere l'arbust, mirant-se l'aprenent de cavaller des de la distància quan enmig de la nit va notar algú que es movia en direcció al poble, una ombra, no era un drac era una persona. La Rosa es va sobresaltar, amagant-se tot el que podia va intentar seguir aquella ombra misteriosa, de lluny va veure que s'acostava a un paller. La Rosa s'hi va acostar més, el just per veure com amagat sota una llarga capa negra aquella ombra calava foc al paller.
Sense pensar-s'ho gens ni mica la Rosa es va aixecar i va començar a córrer cap a l'atacant. Es va llençar a sobre seu sense deixar-lo fugir i van començar a colpejar-se. La Rosa va estirar la capa que protegia aquell desconegut, el va desemmascarar, era l'oracle! Els havia estat enganyant!
Però la Rosa no podia lluitar amb aquell home, d'una empenta la va llençar al terra deixant-la mig estabornida.
Però el Jordi havia sentit el sarau de la lluita, va arribar just quan l'atacant es disposava a rematar la noia amb un cop de pedra al cap, amb un parell de bufetades ben donades va reduir l'oracle i el va lligar a un arbre amb una corda. La Rosa el va ajudar mentre li explicava tot el que havia passat.
El sarau de la baralla i l'incendi al paller també havien despertat als altres veïns del poble, quan van haver apagat el foc i van veure l'oracle lligat a l'arbre de seguida van adonar-se de l'engany que havien patit. L'oracle els havia volgut robar fent-se passar per drac. De seguida va córrer la veu pel poble, el cavaller Jordi havia desemmascarat el drac, era un heroi, abans que ell els pogués explicar res del que havia passat ja l'estaven aixecant en braços, victorejant-lo i donant-li les gràcies. La Rosa el va mirar i les seves mirades es van creuar, ella va posar-se el dit davant de la boca com demanant-li silenci. 

                                      
L'endemà es feu una gran festa en honor al cavaller Jordi, tot el poble estava engalanat, es sentia música per tot arreu i una deliciosa olor feia preveure els millors àpats. Després de dinar el poble va demanar al cavaller que els dirigís unes paraules, ell com a tota resposta s'enfilà a la taula i agafà una de les roses que dins d'un gerro presidien la taula, va buscar la Rosa amb la mirada i quan la va trobar va anar fins on era ella.
El Jordi s'agenollà davant la donzella i li oferir com a present la rosa.
Però la Rosa també tenia un regal per ell, el va treure de la bossa, era un llibre, el Jordi el va agafar i en va mirar el títol. “Manual per a esdevenir un gran cavaller”
El poble esclatà en ovació i els dos joves s'abraçaren,
i van passar els dies, i el Jordi i la Rosa es van conèixer millor, i després...
Van viure feliços i van menjar de tot, i també anissos!!!
I per això, des de llavors, el dia de Sant Jordi els enamorats es regalen llibres i roses.
I conte contat,
ja s'ha acabat.

la veritat és que aquest argument potser ja l'havia fet servir algún cop, però bé, d'això es tracta, d'anar agafant les històries, transformar-les i...  escriure cada dia millors relats!
i sense res més a afegir,
apa salut!

dimecres, 20 d’abril del 2011

Pistes joc de Sant Jordi a Blogville.


Aquest any, per aquí el món dels blogs, blogville li diuen, no hi haurà ningú que es quedi sense rosa o sense llibre per Sant Jordi, i per que?
Doncs per que ja fa unes setmanes que el veí de dalt, va proposar un joc d'aquestos a l'estil del blogaire invisible (el vam trobar a faltar pels Nadals).
El seu dia ens vam incriure, unes 33 persones, i el seu dia es va fer un sorteig per aparellar-nos els uns amb els altres,
i com que hi ha el doble de xiques, que de xics, doncs a cada noi li correspon fer el Sant Jordi a dos blocaires.
Avui mateix he descobert qui és la meva parella, doncs per raons tècniques ha hagut de deixar-ho tot preparat avui ja que el dissabte és fora.
Gràcies MK!!! però fins dissabte no puc obrir l'enllaç!!! mare meva, tinc un regal embolicat damunt la taula i he d'estar-me 4 dies aguantar-me d'obrir-lo!!! prova dura aquesta...
bé, per acabar, donaré un parell de pistes sobre qui són les meves donzelles, i dic ara un parell perquè segurament no en donaré cap més...

Donzella nº1; Aquesta xica tant formosa i creativa, ja fa molt de temps que es passa pel meu modest bloc, de fet va ser una de les primeres seguidores "inscrites",
podriem dir que és del sud, més que jo!!!!

Donzella nº2; Aquesta xica també formosa i també creativa, no la coneixia, bé, de fet ens teniem vistos d'haver coincidit en algun local, jugant es clar, pel que suposo que deu ser juganera com jo. M'ha agradat descobrir el seu blog molt interessant, poètic i ple de fotos molt xules, i més o menys, podriem dir que també habita més al sud que jo...

i no dic res més que sinó serà molt fàcil,
Dissabte veurem, veureu, `^_^´
i sense res més a afegir...
apa salut!!!!

diumenge, 17 d’abril del 2011

a l'altra banda de la paret (30)

Joel 31 anys, fa 3 anys que viu en un quart sense ascensor.
Natàlia 25 anys, tot just s’acaba de traslladar a un quart sense ascensor.
Cadascú viu a una banda del replà, i encara han de descobrir el que passa a …
L’altra banda de la paret”

abans de llegir això, mireu-vos l'escena 29 a el meu racó.


Escena 30

Dissabte 17:00

La Natàlia i la Joana estan assegudes a la terrassa d'un bar en un plaça, fa un dia molt maco i el sol escalfa de valent, es veuen una cerveseta mentre fan petar la xerrada.
- Ostres doncs, ja veig que el Joel aquest no perd el temps.
- Ni que ho diguis, jo tota tonta pensant-me que... bueno, que m'havia fet ... il·lusions.
- I ell a la mínima que et descuides ja t'està cantant la simfonia dels orgasmes a través de la paret mentre s'ho fa amb una altra. I per que vas cridar per la finestra?
- No se, un atac de ràbia, em va fer tanta rabia que mentres jo me l'estava imaginant com a ... vaja que m'agradava i em va fer rabia que s'ho fes amb una altra, era cridar o trencar algun plat, i la veritat no me'n queden gaires de plats i no tinc calés per anar comprant una vaixella nova cada cop que m'enfado.
- Ai Natàlia, estàs ben sonada, el que has de fer és sortir més sovint, conèixer gent, espavilar-te caray!!
- Doncs si tia, tens raó, m'he d'espavilar per que sinó em passen per davant i quan me n'adono ja els he perdut de vista.
- Clar que si Natàlia! ets maca, ets jove, tens una bona feina i casa pròpia i tot, trobaràs cinquanta mil prínceps que et portaran l'esmorzar al llit.
- Si segur, ja ho veig, tota la nit forçant les molles del matalàs i pel matí un suc de taronja i un croissant, i després tornem-hi...
La Joana contesta rient.
- Així m'agrada! que recuperis les ganes de viure i de ... vaja ja saps, si el Joel aquest no vol, doncs no passa res, segur que hi ha una llarga cua esperant.
La Natàlia es treu el mòbil i mira l'hora, regira el bolso i en veu baixa i tímida diu:
- De fet, he quedat avui...
- Ein? quedat? com que has quedat? i no m'ho havies dit!! però, però, i amb qui si es pot saber?
- El Carles, és el profe de socials, treballem junts. Hem quedat per anar a sopar avui.
- Tia, no deixes mai de sorprendre'm, no te n'havia sentit a parlar mai del Carles aquest, és maco? quants anys té? on viu? deu ser solter suposo?
- Clar que és solter! qui t'has pensat que sóc! és molt simpàtic, l'altre dia em parlava d'una pizzeria nova que han obert, i vaig pensar, "per que no?", i li vaig dir si volia que hi anéssim un dia, ell va proposar d'anar-hi avui.
- Ostres, ostres, que llançada Natàlia, s'està despertant la bestia salvatge que portes dins, i que fareu? anireu a casa teva després?
- Eh, eh! para el carro, que li hagi dit d'anar a sopar no vol dir que la primera cita hagi d'acabar al llit, tia, que no sóc com tu jo. Primer m'haurà de... de... festejar!!
La Joana torna a esclatar a riure.
- Festejar? parles com la meva àvia! mare meva tia, però tu de quina època ets? ves festejant tu, ves, que mentrestant els nois t'aniran passant per davant com deies abans.
- Però... però... bé l'he de conèixer una mica abans de ... d'anar-me'n al llit. No?
- Bueno, no sé, si el que vols es festejar, doncs festeja, però... vaja, que tampoc no cal conèixer-se gaire per ... fotre's un bon polvo! ja us coneixereu després si va bé. A més, que esperes? que trobaràs el teu príncep blau a la primera o que?
La Natàlia calla, fa una ganyota simulant tristesa i es mira la Joana, abaixa el cap i contesta.
- Bufffff ... mira, no se, ja veurem que faig, de moment la intenció és anar a sopar.
- I demanes un vi bo, i ja veuràs com t'animes.
- Si clar, com el dia del concert. Bueno, me'n vaig cap a casa que m'he de dutxar i tot això, ja ens trucarem.
La Natàlia s'aixeca i se'n va cap a dins el bar a pagar les cerveses, quan surt s'acomiada amb dos petons de la Joana i cada una se'n va cap a una banda de la plaça.

La Natàlia anirà a sopar i...
farà cas dels consells de la Joana? 

Presentació Joel, Presentació Natàlia, Escena 1, Escena 2, Escena 3, Escena 4, escena 5, escena 6, escena 7, escena 8, escena 9, escena 10, escena 11, escena 12, escena 13, escena 14, escena 15, escena 16, escena 17, escena 18, escena 19, escena 20, escena 21, escena 22, escena 23, escena 24, escena 25, escena 26, escena 27, escena 28, ...

i sense res més que afegir...
apa salut!

diumenge, 10 d’abril del 2011

a l'altra banda de la paret (28)

Joel 31 anys, fa 3 anys que viu en un quart sense ascensor.
Natàlia 25 anys, tot just s’acaba de traslladar a un quart sense ascensor.
Cadascú viu a una banda del replà, i encara han de descobrir el que passa a …
L’altra banda de la paret”

abans de llegir això, mireu-vos l'escena 27 a el meu racó.


escena 28


dimarts 19:35

La Natàlia arriba a casa, va cap a l'habitació i es canvia de roba, surt amb el mòbil a la mà. Obre la finestra del menjador i s'hi repenja. Marca un número i es posa el telefon a l'orella.
- Si?
- Joana sóc jo, la Natàlia, que? ho has fet?
- Si he fet que? que dius? quina manera de saludar és aquesta?
- La manera que té una amiga, que no tornarà a ser amiga teva fins que facis el que has de fer.
- Alaaa! va Tali, tranqui eh!! caray com et poses...
- Però ho has fet o no?
- És que... saps que passa?
- No ho has fet!!! ho sabia!!! per això et truco, va tia, em vas dir que...
- Si, si, en serio, el que passa és que no he tingut temps i a més, encara no tinc clar com ho faré...
- Mira!!! ja pots fer lo que sigui, si fa falta li dius que anaves borratxa quan li vas parlar amb el Miquel, fes el favor!!!
Mentre parla, la Natàlia s'ha girat, mira el carrer. Es fixa amb una noia que ve pel carrer, és alta i prima amb una cabellera arrissada que li arriba al cul, camina amb el pas decidit, la noia llença una mirada a l'edifici cap a on és ella i hi entra.
- Va Natàlia, en serio, demà mateix truco al Joel i li explico que tot ha estat un malentès.
- Com que el truques? em vas dir que el vindries a veure!!! i per què demà? ho podries fer avui!!!
- És que... és que... avui no puc tia, en serio, t'ho prometo, vinga tia, que no puc parlar, demà et vinc a veure i t'ho explico.
- Joana, Joana, fes-ho eh!!! vinga fins demà.
La Natàlia penja el telefon, i va cap a la porta. Mira per l'espiell, veu com la noia dels cabells arrissats arriba al replà, truca a la porta del Joel, el Joel l'obre i entra cap a dins. La Natàlia se'n torna al menjador.
- I aquesta qui deu ser, ara? Vols dir que... una amiga? una ex? jodeeeeer amb la Joana, un noi maco que em trobo, i liar-la d'aquesta manera.
La Natàlia s'asseu al sofà, està contrariada, mira el mòbil, mira la porta en direcció a casa el Joel.
- Joder quina merda... Natàlia que et passa? no serà... no serà... Merda!!! m'estic posant nerviosa per la visita de la tia aquesta!!!! mare meva, estic tonta perduda!!!
La Natàlia s'aixeca i se'n va cap a l'habitació, es posa dreta damunt del llit amb l'orella enganxada a la paret que dona a casa el Joel.
- No sento res, que deuen fer? qui deu ser aquesta?
De cop gira la vista i es veu reflexada en el mirall de l'armari.
- Hosti però que estic fent? sóc una estupida, estic gelosa!!! mare meva!!!!
Se'n torna al sofà.
- Clar, és que la Joana té raó en el fons, ja va sent hora que m'enamori d'algú, no? i a més, el Joel és... és... bueno sempre ho ha sigut...
- Però, però... això d'enamorar-se no es tria, no? o si? si en el fons no el conec al Joel, ja no és el Joel que vaig conèixer fa tants anys, potser... potser... potser aquesta és la seva novia, potser té novia i no m'ho va dir, el tio només volia fotre un polvo i...
- Però no, no pot ser, no pot ser la seva novia, ho hagués dit, a més no me'l vaig creure amb lo de les calces i mira, deia la veritat ell, i jo pensant-me que era un mangui pervertit, si el Joel sembla bona persona, i simpàtic, ... , que deuen fer?
Es torna a aixecar, ha tingut una idea, se'n va cap al lavabo i agafa el cubell de la roba bruta, va cap a la porta i surt al replà amb el cubell sota el braç, està nerviosa, no sap com posar cara de dissimular. Fa uns passos en direcció a les escales, però s'atura davant la porta del Joel, molt a poc a poc s'hi acosta, hi posa l'orella, sent olor de menjar, fa molt bona olor, sent com riuen, de cop sent unes passes que s'acosten. Ràpidament torna a entrar a casa seva, deixa el cubell i torna al sofà.
- Hosti, estan cuinant, s'ha quedat a sopar!!! potser si que... potser... potser no, potser són parents, una cosina o algo així... però reien, riuen i s'ho passen bé...
- Vinga va, prou tonteries Natàlia, fes-te algo de sopar i tranquil·litzat que no passa res.
Se'n va cap a la cuina, en poca estona es fa una amanida i una truita de formatge, se la posa en una safata i se'n va a menjar-s'ho al sofà. Té la tv engegada però el cap li segueix donant voltes, pensa en com podria arreglar el malentès amb el Joel. Quan s'acaba el sopar deixa el plat a la cuina i torna per apagar el televisor.
Es mira el rellotge, només són les onze, però se'n va cap a l'habitació, es posa al llit i agafa el llibre que té a la tauleta, llegeix una estona però li costa concentrar-se.
- Ffffff, ho he d'admetre, Natàlia estàs penjada del Joel, m'agrada, no se perquè però m'agrada, m'agrada aquest tio, tant de bo la Joana pugui arreglar aquest merder i...
Es senten sorolls a través de la paret, la Natàlia es sorprèn, es gira, escolta atentament. Es senten uns gemecs, primer li sembla que és una noia gemegant, però després sent clarament com són dos persones gemegant. Cada vegada és senten més gemecs i més forts.
- Però, però ... que és això??? estan follant!!!! aquest dos estan follant!!!! nooooo!!!!!
La Natàlia es belluga inquieta, no sap que fer, enganxa l'orella a la paret, sent clarament com els veïns a l'altra banda de la paret gemeguen de plaer. També sent algunes paraules, "si, si, Joel, així, mou-te" i ell li respon "si, si, vinga més, mou-te tu també, vinga gira't", les paraules es senten tallades per forts gemecs.
La Natàlia s'aixeca, agafa els llençols i se'n va cap al sofà, si ajeu però no pot dormir. Es torna a aixecar, obre la finestra i crida ben fort.
- Quinaaaaaa merdaaaaaaa!!!!!!!!!!!!!!!!

Sembla que la Natàlia no està gaire bé, més val que s'oblidi del Joel, no?
o potser la Joana pot fer alguna cosa?

Presentació Joel, Presentació Natàlia, Escena 1, Escena 2, Escena 3, Escena 4, escena 5, escena 6, escena 7, escena 8, escena 9, escena 10, escena 11, escena 12, escena 13, escena 14, escena 15, escena 16, escena 17, escena 18, escena 19, escena 20, escena 21, escena 22, escena 23, escena 24, escena 25, escena 26, ...

i sense res més a afegir...
apa salut!!!!

dimecres, 6 d’abril del 2011

coses que ens canvien

Aquest mes, el bloc Tens un racó dalt del món ens proposa el 200è joc literari. És una xifra especial, i en Tibau ho celebra fent un joc especial, un relat col·lectiu en els comentaris d'aquesta entrada.
Sempre és maco celebrar coses com aquestes, i en aquest cas, a mi també em fa força gràcia aquest joc literari especial.


Us explico,
ja farà dos anys i mig que vaig començar a escriure en aquest espai que ara veieu, explicava les meves tonteries amb més o menys gràcia i em llegien, suposo, els meus "amiguitus". D'altres blocs, la veritat, pocs en llegia, de fet tampoc és que m'hi fixes o en conegués d'altres.
Però un dia, no se ni com (mentida! ara ho he vist! merci Neopoeta!), vaig arribar a aquesta entrada de Tens un racó dalt del món:
-un joc literari, quina bona idea!- vaig pensar, -he de fer una poesia! i la llegirà la gent!vinga doncs!-
Així que vaig participar-hi amb tota l'alegria, en va sortir això, més tard es va publicar un llibre amb totes les poesies participants, això si que és un premi!!! la meva primera publicació col.lectiva (sinó conto la revista LoCollet).
Doncs després d'aquell, he participat en gairebé tots els jocs literaris "creatius" que ha proposat el Jesús.
I...
que dos anys després me'n dono conte que tinc 16 relats directament sortits de la motivació inspiradora dels jocs literaris de Tens un racó dalt del món.
i no només això, amb les participacions van arribar més lectors, també blocaires i participants, i d'aquí vaig anar a allí, i vaig conèixer nous espais, noves històries, i ... fins avui, que estic enganxat al "reader" a veure qui actualitza i que llegeixo d'interessant per la Catosfera,
també vaig descobrir altres fonts creatives motivadores, com el relats conjunts (responsable d'11 relats), la Natàlia, la Jomateixa, i alguna altra que segur em deixo (ARC!!!)...
Total...
que n'estic força content d'això que m'ha passat, a mi, i a aquest bloc, era una cosa que feia molt de temps que volia fer, estic força content d'escriure relats, i de fer-ho amb regularitat, i això s'ha d'agraïr tant al Jesús com als altres que he anomenat... algun dia d'aquestos ho agafaré tot, ho imprimiré, i llavors ja tindré el meu llibre, serà més o menys dolent però l'hauré escrit jo, això si que és un somni!!!!!
o sigui que...

Moltes felicitats pel 200è joc literari, i que n'hi hagi molts més!!!
(Jesús... permet m'he una confessió... d'aquest Sant Jordi no passa que no em compri un llibre teu!!!!!)
`^_^´
i sense res més a afegir,
apa salut!!!!

diumenge, 3 d’abril del 2011

a l'altra banda de la paret (25)

Joel 31 anys, fa 3 anys que viu en un quart sense ascensor.
Natàlia 25 anys, tot just s’acaba de traslladar a un quart sense ascensor.
Cadascú viu a una banda del replà, i encara han de descobrir el que passa a …
L’altra banda de la paret”


escena 25.
dijous 18:20

La Natàlia està mirant per la finestra de casa, observa el carrer, els cotxes que passen i la gent com passeja.
D'una cantonada en surt el Joel, ve cap a l'edifici, la Natàlia el segueix amb la vista, el Joel s'atura, està parlant pel mòbil.
- Ostres el Joel, quina llàstima que sigui tant capullo, tant maco que és, ...-
De cop, el Joel aixeca el cap, la Natàlia s'amaga ràpidament.
- Ui! a veure si es pensarà que l'espio-
La Natàlia canvia de posició, i lentament torna a treure el cap per la finestra, el Joel ja no hi és, però ara hi veu a la Joana, la segueix amb la mirada fins que la veu entrar al portal. Se'n va cap a la porta i mira per l'espiell just quan el Joel està entrant a casa seva, abans de tancar la porta fa una mirada cap a on es ella.
Un minut després la Joana ja és dalt, la Natàlia li obre la porta.
- Ai! com has sabut que arribava? si no m'has donat temps de trucar.
- Ai amiga, tinc poders sensitius jo, t'oloro de lluny.
- Ja, segur. Bé, que hem de fer? tens cerveses? diu la Joana mentre ja obre la nevera de la Natàlia.
- Nena, vas directe al gra tu, agafa, agafa, n'he comprat avui.
La Joana n'agafa un parell i va cap al sofà on ja l'espera la Natàlia que està mirant que fan per la televisió.
- He vist el Joel que anava davant meu pel carrer, encara estàs enfadada amb ell o que?
- Bueno, no se...
- Eeeiiiii !!! ja veig que si que et mola, va tia, dona-li una oportunitat, potser es va posar nerviós, els hi passa a molts i no vol dir que siguin ejaculadors precoços.
- Va tia! això és igual, el mal rollo és lo de les calces, un tio així... no deu estar molt bé del cap.
- Les calces? quines calces?
- Les que em va robar, no t'ho vaig explicar?
- No.
- Ostres, doncs tia, és un mangui pervertit, tenia unes calces meves guardades, segur que les feia servir per... i el tio a sobre em va dir que havia estat jo que els hi havia posat a la bústia, no se, deu pensar que sóc tonta.
- Calces? Bústia? unes calces negres?
- Si.
La Joana s'aixeca, es tapa la cara amb una mà.
- Merda, merda, merda... vaig ser jo...
- Eh? com que vas ser tu? que dius?
- Que vaig ser jo tia, les vaig posar jo les calces a la bústia, no se, una broma, volia que us coneguéssiu...
- Aaaaaahhhhhhhhhh !!!! però que dius? però tia! que dius? però com ? serà possible, ets una flipada tia, la mare que et va parir!
- Hosti, hosti, perdona Talieta... jo no volia... liar-la, em pensava que... perdona, perdona...
- Però tia, tu saps el sarau que li vaig muntar per això? i ell em deia la veritat!!! mare meva!! amb amigues com tu... joder, joder, joder... i ara com ho arregles això? perquè tu ho has enredat i tu ho arreglaràs!!
- Si, si, no pateixis, jo li explico tia, perdona, però és que tu em vas explicar lo de l'ejaculació precoç i... si m'ho haguessis dit que era això... ja em va estranyar la cara que va posar el Miquel...
- El Miquel? com que el Miquel? però es pot saber que li vas explicar al Miquel? mare meva tia!!!
La Joana es torna a tapar la cara amb les mans obertes, no diu res, separa una mica els dits i es mira la Natàlia que sembla molt enfadada. La Joana li contesta parlant fluixet.
- Hosti, hosti, perdona tia, hosti com la cago, li vaig dir lo que m'havies explicat tu, que t'havies enfadat per que era ejaculador precoç.
- Aaaaaaaaaahhhhhhh!!!! la mare que et va parir!!!!! Joanaaaaa!!!!! et matooooo!!!!
La Natàlia es llença damunt la Joana escanyant-la amb les dos mans. La Joana crida, al final la Natàlia la deix anar i comença a riure, la Joana la mira estranyada.
- Va tia, tranqui, no se com però ja faré que s'aclareixi tot.
- Més et val tia! tu creus que m'has de liar d'aquesta manera? mecagún! un dia que m'hi poso. Ja estàs explicant-li tot al Joel i... hosti tia... mira que dir-li que li vaig dir ejaculador precoç, espero que no li hagi dit al Joel...  però que pensarà aquest tio de mi ara?
- Mira tia, tu tranquil·la, jo ho arreglo, de moment seu, i tranquil·litzat  que quasi m'escanyes, mira, jo et vaig a fer el sopar... i després pensem que fem...
- Si, ara arregla-ho fent-me el sopar... serà possible.
Però la Joana ja ha anat cap a la cuina i no l'escolta, regira la nevera. La Natàlia es queda al menjador mirant la tv. Mentre es mossega el llavi pensa per dins.
- Merda Natàlia!!!! com l'he cagat!!!!!!

i és que no es pot xerrar tant...
i ara com ho arreglem això?

si voleu veure que en pensa el Joel, aneu a veure l'escena 26 a El meu racó!

Presentació Joel, Presentació Natàlia, Escena 1, Escena 2, Escena 3, Escena 4, escena 5, escena 6, escena 7, escena 8, escena 9, escena 10, escena 11, escena 12, escena 13, escena 14, escena 15, escena 16, escena 17, escena 18, escena 19, escena 20, escena 21, escena 22, escena 23, escena 24,...
i sense res més a afegir...
apa salut!

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails