dimecres, 21 d’octubre del 2009

fer-se gran...


noooo, no és un escrit melancolic, és còmic,
són dibuixos que expliquen històries
metafores de com fer-se gran.


"El último recreo" és un dels millors còmics que tinc, amb guió de Carlos Trillo i dibuixos de Horació Altuna, tots dos molt reconeguts en aquest món de les historietes, el primer el podeu haver vist a "Clara de noche" del Jueves, i el segon en còmics com "el loco chaves" o en les seves tires a "el periodico", o sigui dos cracks.
La història es desenvolupa en un món apocalíptic ben particular, el post sex-bomb!, o sigui que després d'una guerra global tots els adults han mort victimes d'aquesta bomba tant especial que enverina l'aire matant a tots aquells que tenen la sexualitat activa.


I només sobreviuen els nens, tot un món per ells, per sobreviure, descobrir, i intentar no fer-se grans. Però també sobreviu un adult, l'eunuc, i voldrà ser el rei.
I no us explico més l'argument per que val la pena llegir-lo, i mirar-lo per que els dibuixos són dels millors de l'autor.


Em vaig comprar aquest àlbum, llibreria de còmics cambrils 1095pts entre el 99 i el 2001, per que ja havia vist algun capítol de la història en la mítica revista "Zona 84" que havia comprat als brocanters de Reus, osti quina època de comiquero friqui aquella!
Si voleu saber més podeu mirar-vos aquest enllaç.
Us deixo unes mostres de l'obra d'art...
i fins la pròxima! salut!

dilluns, 19 d’octubre del 2009

la dimensió desconeguda



viatgeu cap una altra dimensió una dimensió no nomes dels sentits sinó també de la ment un viatge a una regió fantàstica les fronteres de la cual son les de la imaginació una senyal us indica la pròxima parada la dimensió desconeguda!

així començaven tots els capítols de la Twilight zone, la dimensió desconeguda en català quan la feien a tv3, la van emetre per allà els anys 80 i després l'han tornat a re emetre molts cops, i sempre que he enganxat un capítol, m'he quedat a veure'l, per que aquesta sèrie és mítica!
i no és una sèrie d'aquesta de seguir un fil argumental, sinó que cada capítol és com una minipeliculeta on es succeeixen tot tipus de fenòmens paranormals, estranys, buenu doncs que és tal com diu la intro.
Tal com diu aquesta descripció que he trobat en aquest bloc, Dani's bloc.

Un delinqüent que és desterrat a un planeta-presó deshabitat, un grup de titelles que parlen entre ells mentre ningú els mira, viatges en el temps, viatges interespacials, armaris que et transporten a una altra dimensió, un home que sobreviu a un atac nuclear i es converteix en l'únic habitant de la Terra però perd les seves ulleres i no s'hi pot veure, una iaia que és visitada per la mort, un nen que fa desaparèixer a qui ni li cau bé..., més de 150 guions originals que han estat plagiats fins l'extenuació fins els nostres dies, i fins i tot han estat objectiu de remakes continus, són la prova del potencial que tenia la sèrie, i sobretot del potencial de Rod Serling com a guionista.


O sigui que us la recomano totalment, ja fa mesos que la mula em descarrega els capítols en català, i m'els miro abans d'anar a dormir, si els voleu trobareu els enllaços aquí.
Ara he descobert que també estan en castellà al youtube, tot i que estan fets a bocinets també en cau algun de tant en tant.
Us recomano tres capítols dels que més m'han agradat, de la primera temporada,
-11. Tres més enllà del sol. dos famílies volen escapar d'una probable guerra nuclear amb una nau espacial.
-16. L'autostopista. Una dona s'obsesiona amb un autostopista que es troba a tot arreu.
-13. El cel es va obrir. Tres astronautes tornen d'un viatge i un d'ells desapareix.
I així vaig prenent nota per que mai se sap en quines situacions ens podem trobar, ni quan entrarem a la dimensió desconeguda!

i això és tot, ens veiem allí! apa salut!

gol de Dzeko


Gràcies al JM Tibau per seguir inspirant-nos, el 130 joc literari de Tens un racó dalt del món consistia en imaginar-se la història que es pot veure en aquesta fotografia, o sigui que aquí teniu la meva, de veritat que m'ho he passat bé imaginant-m'ho, no crec que em toqui el cap de setmana d'allotjament a Arnes per que m'ha passat del límit de paraules, però un cop acabat no l'he volgut retocar ni escurçar, o sigui que hauré de continuar participant-hi, que de fet és lo important no? i imaginar històries i escriure-les!

Quatre dies feia que el lloro va arribar a casa meva.
Quan va arribar em va fotre un ensurt ben gros, va aterrar a la terrassa quan jo estava còmodament assegut navegant amb el meu portàtil i es va posar en silenci a sobre la taula dirigint-se directament cap al plat de cacauets que tenia per anar picant.
-fes el que vulguis!, ja no en vull més, però t'aviso estan rancis- vaig dir-li com fent-me el simpàtic i ell va continuar menjant els cacauets fins que se'ls va acabar, i allí es va quedar, mirant-me mentre jo continuava fixat en l'ordinador.
L'endemà quan vaig sortir a la terrassa amb la meva cervesa i l'ordinador sota el braç, ni hi pensava ja em el lloro, però allí estava. Vaig tornar a la cuina i li vaig acabar de posar la resta de cacauets rancis en un plat que li vaig oferir, i em vaig tornar a posar a la xarxa mentre ell menjava al meu costat. Aquell dia estava mirant-me una web d'aquestes d'apostes de futbol on-line, ja tenia 10 euros posats en un partit de la lliga alemanya, Bayer Munich-Wolsfburg, i només em faltava posar el resultat quan el lloro em va dir, -0 a 1 gol de dzeko!
-,-0 a 1 gol de dzeko!, sorprès de que el lloro fos coneixedor de la davantera del wolsburg, vaig pensar que per que no, i vaig marcar el resultat i vaig posar 5 euros més pel golejador.
Ahir a la tarda quan em vaig tornar a seure a la terrassa el lloro ja m'esperava, em vaig connectar a la web i em vaig quedar glaçat al veure el resultat de l'aposta, clavada! 40 euros per encertar el resultat i 45 pel golejador. I amb l'ansietat de qui descobreix una beta d'or, vaig buscar les apostes del dia, -digues lloro, nba Hornets-sixers-, -89 a 102!- em va contestar, i com empès per una boja ambició vaig anar apostant, preguntant al lloro que em deia tots els resultats, no podia parar, ja em veia amb cotxe nou, amb vacances, amb casa nova!, tant fort em va agafar, que vaig invertir tots els calés que tenia a la targeta de crèdit, abans de celebrar-ho anant a sopar de restaurant, vaig treure-li al lloro unes pipes que tenia a la cuina.
Avui al matí m'ha trucat del banc, m'han dit que m'havien retornat el rebut del cotxe per que no tenia fons, me n'he anat corrents cap a casa, el lloro no hi era a la terrassa, he engegat l'ordinador, mare meva, ho havia perdut tot!


això és tot! apa salut!

dimecres, 14 d’octubre del 2009

a la mola des de la Torre



Una vegada més el David em va treure del llit, aquest cop amb l'Antonio, per fer una pujadeta a la nostra Mola, a proposta de l'Antonio i seguint un llibre de rutes pel camp de Tarragona (ed.Cossetània) el camí triat va ser una ruta circular des de la Torre de Fontaubella pujant per la canal del mig, un camí força maco que cap dels tres havia fet mai sencer, així que vam anar motoritzats cap a la Torre per fer l'ascensió al nostre pedrot de 900m ( de mitjana má o meno..). Ja fa molts anys que no pujava per la canal del mig, (recordo de petit amb el Joan, sortint amb tren des de Reus), la pujada per aquest camí és força considerable, molt considerable! vaja, que fot una pujada de nassos!, això si, en 40 minuts ens vam plantar a dalt, molt maca la pujada amb unes vistes sobre el Priorat i el Montsant que valen la pena, i l'entrada a la mola es fa per un raconet d'aquests idíl.lics, amb el prat i els pins i la boira baixa...
Vam esmorzar a dalt com a bons excursionistes, explicant-nos excursions passades, "el camino", els plans que podríem fer, el que fan els frikis, i tal i tal.


I després de pujar toca baixar! el camí escollit el de la vall de Massanes, o sigui, baixar fins al coll del guix i després tira avall per la pista, fins la bassa, on una idea de banyar-nos va passar ràpid pels nostres caps, tant ràpid com va marxar, que estem a l'Octubre!
I la veritat és que no havia passat mai més avall de l'alzina de l'Escoda, o sigui que a descobrir camins nous que és lo maco, (i si de pas trobem una nova zona boletaire, doncs millor!), després de la bassa, es continua una mica més per la pista, i poc després ens vam posar per un sender amb l'entrada a motoristes barrada amb dos estaques, bon tros de camí, amb força bosc, l'ideal per fer ja de cara al migdia, i de vorejar la mola per baix, vam atravessar uns quants trossos amb avellaners per tornar a arribar a la Torre.
En total unes 3 hores i mitja de caminada, el llibre ens n'indicava 5h! i després uns entrepans per dinar al bareto dels ravoses! molt bo si senyor!
Últimament no estic traient gaire a passejar la càmera de fotos, total que no la vaig pendre o sigui que no puc ilustrar aquesta excursió amb fotografies meves, però no passa res, que per això es van inventar el google imatges, i he fet una tria de les que més m'han agradat, sense permís dels seus autors que espero no es molestin!
i ja amb ganes de tornar a fer camins!
apa salut!

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails