dilluns, 28 de setembre del 2009

tomaquets!


Les tomaqueres són unes plantes originaries de les muntanyes andines de sud Amèrica, els habitants d'aquelles terres ja els cultivaven segles avans de les grans civilitzacions inques i maies, i avans de l'arribada dels espanyols al segle XV ja es cultivaven diferents varietats per tot el continent fins a Mèxic. Després amb el descobriment d’Amèrica els tomàquets van arribar a Europa, a poc a poc es van anar introduint, els italians menjaven uns tomàquets grocs al segle XVI, i també es menjaven per les nostres terres peninsulars, al principi els anglesos el consideraven tòxic i no el van començar a apreciar fins el segle XVIII, des de llavors s'ha cultivat de valent per tot arreu, se n'han fet i descobert moltíssimes varietats diferents i fins avui en dia en que continua expandint-se pel món i omplint el plat de milions de persones.


Algunes varietats de tomàquet són;
Tomàquet d'amanir: el que s'utilitza per l'amanida, se sol collir una mica verd.
Tomàquet de branca: també anomenat Canari, és el que s'utilitza per sucar, es cull madur i normalment és més petit que el tomàquet d'amanir.
Tomàquet Cherrie: és un tomàquet molt petit que s'utilitza sencer per guarnir amanides. Hi ha varietats de color vermell i altres de color groc.
Tomàquet de penjar: és un tomàquet de mida petita que s'utilitza per sucar i té la característica que es pot conservar tot l'any penjat en un lloc fresc i sec.
Tomàquet Montserrat: també anomenat tomàquet de Rosa, és un tomàquet amb molt espai buit que s'utilitza per farcir.
Tomàquet de Pera: té aquest nom perquè la forma recorda una mica a una pera. És el tomàquet que utilitza la indústria per a fer conserves. És molt carnós i va molt bé per fer salses o gaspatxo.


En el cultiu tradicional, uns fems en un terra normal, sobretot que no faci tolls i unes temperatures estiuenques són suficients per assegurar les collites, també els trípodes de canyes que s'utilitzen per mantenir-les dretes i facilitar la collita, la recollida i que no es facin malbé els tomàquets en contacte amb el terra.


En el cultiu industrial s'utilitzen els hivernacles, per augmentar i controlar les temperatures ideals per a les plantes cosa que n'augmenta la producció, i per adelantar les collites i aconseguir els tomàquets més temprans o tardans, per tenir tomaquets tot l'any. a les èpoques més fredes, els tomàquets es cullen verds i es fan madurar amb etilè, un gas que n'augmenta la conservació a canvi de treure-li sabor i valor nutritiu.


també es cultiva en cultius hidròponics, amb les plantes creixent sobre substrats inerts, alimentant-se dels nutrients que l'horticultor li subministra via reg, això també en fa augmentar la producció, que l'any 2002 va ser de 108 milions de tonelades!
Tomàquets a dojo!


Les meves tomaqueres han viscut de l'oxigen i el carboni de Colldejou, s'han alimentat de fems de l'hípica i d'aigua de la bassa, i ara fan amanida, estan penjats o ja són salsa...
que bons que són els tomàquets!


i res més apa salut i pam tomaket!

3 comentaris:

Iblama ha dit...

ostres! a mi em tornen boig. en menjo sempre que puc però els que comprem al super no tenen ni punt de comparació amb que pot fer una persona al seu hort. Per cert! vaig veure un reportatge en el que afirmaven un cientifics que ajuda en la memòria de les persones. aixi que... a menjar tomaques! salute! dissabte festival eh!

neusmafo ha dit...

ole! visca els tomàquets del meu germà!
però noi lo riu és vida noi, cal tanta aigua?

Anònim ha dit...

lo del riu era avans neus!!!
des de l instalacio del goteig que es perd molta menys aigua!!!
modernitzem l agricultura!!!
ric

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails