dimecres, 22 d’abril del 2009

fent el cim! del Mont-redon!

les crestes de la seda i Pratdip a baix al fons

i nant agafant el ritme i aprofitant aquests pocs dies de sol que de moment tenim de primavera, entre ruixat i ruixat, amb el deivid ens vam fer aquesta excursioneta que ara us vaig a narrar en plan epopeya... i carregat de fotos, que ja em queden prou bé!!!

Doncs era un dia d'Abril, i l'estimat company va trucar al meu timbre tot despertant-me...
- Vinga dropo!! que em vas prometre una excursió o algu avui!!!- deia amb veu furient.
- que estoy hecho polvo tio!! - li deia jo amb veu dèbil.
Però com sap fer ell, em va contagiar el seu esperit aventurer i apa!
-Tio que hi ha un camí per aquí que té unes cadenes i un pas equipat!!!
-pas equipat? isoqueé?-
-tu tira que ja veuràs....
I apa amb el cotxe fins a Pratdip, i allí ja tenim la ruta feta, de Pratdip al Montredon per les crestes de la seda, després Llaberia i tornar a Colldejou pels revolts.
El camí s'agafa a la carretera de Colldejou, i primer puja per un PR ben senyalitzat que si el seguissim ens portaria fins els bullidors, però no, després de treure la llengua a les primeres pujades, ens trobem una bifurcació, també senyalitzada que ens indica, al Montredon!
i nar pujant i na suant, el camí que puja per les crestes de la seda, és força maco, passa per una carena amb unes vistes grandioses, i dalt de tot, el famós pas equipat...
-ale tio! però si això no és res!

el "famós" pas equipat de les crestes de la seda

i superat el pas, ja erem al peu del MontRedon, i ben bé que és ben espectacular aquest turonet al capdamunt de la serra, com un pastis d'aquells de varios pisos, però de pedra!
I atenció, al capdamunt del Montredon, hi ha un forat ideal per a fer-hi l'esmorzar !!

l'intrèpid aventurer amb el Mont-redon al fons

i després baixada alegre, saludar unes ovelles, no trobar la font i l'abeurador, i travessant bosquets cavats per jabalis, fins arribar al portell del bonic, i d'allí en un moment al poble "de postal" Llaberia, amb els seus fòssils empegats a les pedres d'Alcover que enmosaiquen tot el poble.

els paisatges "alpins" de la serra de Llaberia

Vam sortir de Llaberia per l'antic camí de Colldejou, que ara és la superautopista de caminadors, el GR7, també part de la ruta del Carrasclet, i de veritat, que el camí fins el portell dels Revolts és de lo més bonic de les serres, els barranquets baixant a dojo, pedres i terres de tots colors, pins fent equilibris, maco maco!

el barranc de Llaberia o de la cova baixant com un riu!

Una petita pujadeta més, que serà la última, i ja vam arribar al portell, amb vistes al Montsant, Camp de Tarragona, vall de l'Ebre, Ports de Tortosa i fins i tot Delta, vam fer un altre descanset, lo just, per que s'abeures el nostre acompanyant que fins ara no he anomenat, Pinxo el gos escalador!!

la Mola a davant a la dreta, i al fons el Montsant, des del Portell de Llaveria

I tranquilament pel camí dels revolts, atravessant alzinars, fins baix a la font de l'Abellar, que rajava també dos punys, i la bassa sobreixint-se!

baixant pels revolts

el gos escalador jugant a la font de l'Abellar

I per camí ample pujant al coll del Guix, i poc després ja veiem Colldejou, pel camí dels horts, i entrada triunfal al poble.
-vinga que encara arribem a temps de dinar!-
-pos que així sigui-
i així sigué tal com us ho explicat.
Apa salut!

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails