dilluns, 27 d’abril del 2009

la veritat està allí fora!



Zeitgeist: The Movie

Director: Peter Joseph

Gènere: Documental. USA, 2007. 120 min.

obre els ulls!
ens estan enganyant!
ens porten per on volen!
la veritat està allí fora...

Això és el que explica el documental ZEITGEIST o esperit d'una època, aquest film, dividit en tres parts clares, fa un treball d'investigació sobre tres dels "diguem-li mites" de les societats. Les tres parts tenen en comú el tema de la manipulació de masses, la menjada de tarro oficial, les mentires que colen a pesar de tot, o sigui, "como nos la pegan".
Primer la religió, explica com la religió ha estat creada a mida per tal de manipular la població, com la història bíblica del cristianisme és un plagi de creences anteriors paganes, i tot de coses curioses que sembla que mai ningú si hagi fixat. De les tres parts per mi la més avurrida, serà pel tema, que ja està molt sobat, tot i això val la pena veure-la i segur que encara i trobeu més arguments.
La segona part, la guerra contra el terror i les torres bessones, d'aquest tema també s'ha parlat molt, però fins ara no havia vist arguments tant clars a que tot va ser un farol del tamany d'un gratacels, que tot estava preparat, una estratègia tant antiga com la guerra de Cuba, el Maine, el lusitania, pearl harbor, i tants altres, si voleu veure quants països s'han autoatacat per entrar o provocar una guerra mireu-vos aquest recull històric i flipareu, http://ca.wikipedia.org/wiki/Operaci%C3%B3_de_bandera_falsa


la tercera part tracta sobre els amos del món, si! existeixen! i s'estan forrant a costa nostra, que us pensaveu doncs? els grans banquers, el sistema econòmic muntat a mida d'uns quants, el sistema d'esclavatje i endeutament a que se sotmet la població...
Aquesta pelicula es va fer el 2007, i s'ha difos basicament per internet, diuen que l'han vist més de cinc milions de persones! la versió que us poso integra aquí, és subtitulada en castellà, que és lo més comprensible que he trobat, la pelicula que té alguns premis també té pàgina oficial,
si en voleu saber més coses també podeu anar a la vikipedia que n'hi parla bastant, o en aquesta pàgina .


En veritat que us el recomano molt, l'he trobat superinteressant i creible, també hi haurà qui pensarà que tot això són paranoies o teories conspiratories, de fet al nostrutub he trobat una replica, però com que està en anglès no he entès res, zeitgeist la resposta, de fet penso que quasi que és més poc creible la versió oficial que no pas tot lo altre...
i si no sortim al carrer!!!
apa espero que us agradi!!!
salut!!!


dimecres, 22 d’abril del 2009

fent el cim! del Mont-redon!

les crestes de la seda i Pratdip a baix al fons

i nant agafant el ritme i aprofitant aquests pocs dies de sol que de moment tenim de primavera, entre ruixat i ruixat, amb el deivid ens vam fer aquesta excursioneta que ara us vaig a narrar en plan epopeya... i carregat de fotos, que ja em queden prou bé!!!

Doncs era un dia d'Abril, i l'estimat company va trucar al meu timbre tot despertant-me...
- Vinga dropo!! que em vas prometre una excursió o algu avui!!!- deia amb veu furient.
- que estoy hecho polvo tio!! - li deia jo amb veu dèbil.
Però com sap fer ell, em va contagiar el seu esperit aventurer i apa!
-Tio que hi ha un camí per aquí que té unes cadenes i un pas equipat!!!
-pas equipat? isoqueé?-
-tu tira que ja veuràs....
I apa amb el cotxe fins a Pratdip, i allí ja tenim la ruta feta, de Pratdip al Montredon per les crestes de la seda, després Llaberia i tornar a Colldejou pels revolts.
El camí s'agafa a la carretera de Colldejou, i primer puja per un PR ben senyalitzat que si el seguissim ens portaria fins els bullidors, però no, després de treure la llengua a les primeres pujades, ens trobem una bifurcació, també senyalitzada que ens indica, al Montredon!
i nar pujant i na suant, el camí que puja per les crestes de la seda, és força maco, passa per una carena amb unes vistes grandioses, i dalt de tot, el famós pas equipat...
-ale tio! però si això no és res!

el "famós" pas equipat de les crestes de la seda

i superat el pas, ja erem al peu del MontRedon, i ben bé que és ben espectacular aquest turonet al capdamunt de la serra, com un pastis d'aquells de varios pisos, però de pedra!
I atenció, al capdamunt del Montredon, hi ha un forat ideal per a fer-hi l'esmorzar !!

l'intrèpid aventurer amb el Mont-redon al fons

i després baixada alegre, saludar unes ovelles, no trobar la font i l'abeurador, i travessant bosquets cavats per jabalis, fins arribar al portell del bonic, i d'allí en un moment al poble "de postal" Llaberia, amb els seus fòssils empegats a les pedres d'Alcover que enmosaiquen tot el poble.

els paisatges "alpins" de la serra de Llaberia

Vam sortir de Llaberia per l'antic camí de Colldejou, que ara és la superautopista de caminadors, el GR7, també part de la ruta del Carrasclet, i de veritat, que el camí fins el portell dels Revolts és de lo més bonic de les serres, els barranquets baixant a dojo, pedres i terres de tots colors, pins fent equilibris, maco maco!

el barranc de Llaberia o de la cova baixant com un riu!

Una petita pujadeta més, que serà la última, i ja vam arribar al portell, amb vistes al Montsant, Camp de Tarragona, vall de l'Ebre, Ports de Tortosa i fins i tot Delta, vam fer un altre descanset, lo just, per que s'abeures el nostre acompanyant que fins ara no he anomenat, Pinxo el gos escalador!!

la Mola a davant a la dreta, i al fons el Montsant, des del Portell de Llaveria

I tranquilament pel camí dels revolts, atravessant alzinars, fins baix a la font de l'Abellar, que rajava també dos punys, i la bassa sobreixint-se!

baixant pels revolts

el gos escalador jugant a la font de l'Abellar

I per camí ample pujant al coll del Guix, i poc després ja veiem Colldejou, pel camí dels horts, i entrada triunfal al poble.
-vinga que encara arribem a temps de dinar!-
-pos que així sigui-
i així sigué tal com us ho explicat.
Apa salut!

divendres, 17 d’abril del 2009

nar colonitzant...




los colonos de catan, per lo vist aquest és un dels millors jocs que s'han fet i desfet en el món mundial...
i en veritat que m'encanta, no negaré que la màxima aficció m'ha arribat després de enredar-me amb la versió on line,http://games.asobrain.com/, però es que aquest joc és la bomba... i amb tablero i penya la diversió està assegurada...

El joc tracta de colonitzar una illa, crear pobles, ciutats i camins i anar aprofitant els recursos per arribar a una puntuació, es guanyen recursos que es van canviant per altres coses, m'encanta que et pots montar estrategies de moltes maneres, que té l'atzar dels daus, i que el tablero no és fixe si no que cada partida va cambiant, a més els recursos es poden intercambiar amb els altres jugadors, lo que li dona també un rollo de mercadeig que també té la seva gràcia.
m'he llegit unes quantes coses que hi ha per la red,http://lamazmorradelosjuegos.blogspot.com/2006/04/los-colonos-de-catn.html i tot són admiracions i lloatges, en destaquen que es molt participatiu, no s'elimina ningú, molt interactiu entre els propis jugadors, fomenta el dialeg i l'entesa, super pedagògic vaya!
també m'el comparen amb el Monopoly, el diabòlic joc capitalista, posant-lo com una alternativa molt més constructiva i positiva.
I es veu que aquest joc té mogollon d'història, adaptacions, expansions i de tot, que a triunfat com la coco cola... http://es.wikipedia.org/wiki/Colonos_de_catan
buenu jo no el tinc però ja sabeu que per jugar sempre hi som a temps...
i res més, salut i fins la pròxima!!

dissabte, 4 d’abril del 2009

el món a les teves mans

doncs si! ja ha arribat el dia, de fet va ser ahir, que la videocreació "el món a les teves mans" es va estrenar al cicle Videofreqüències 09 que es fa al centre d'art Cal Massó de Reus.
Juntament amb altres tres obres, es projectarà els divendres d'abril de 7 a 9 de la tarda en sessió continua.
Gràcies a la iniciativa de la xris i amb a seva inestimable col.laboració, durant el mes d'octubre del 2008 vam gravar les primeres imatges d'aquesta videocreació, la idea de partida era la poesia de William Blake, els protagonistes uns trastos que vam arreplegar a última hora, i videocamara, cotxe, i cap a la platja de Vilafortuny, sense un guió ni història previes ni res, "puro arte", i nar gravant i nar imaginant i montant-nos pel.licules, amb unes dos hores i mitja de cinta em vaig posar davant de l'ordinador i vinga a pensar, a imaginar, crear!
i va sortir una història... per dir-li d'alguna manera, i vam tornar a gravar i vam pulir, i finalment amb el gran fitxatje de la martiki com a xelista va acabar d'estar tot llest.
Potser podria haver quedat millor, però per començar que no quedi...
la sinopsi ja la vaig posar per aquí però com que no costa res, doncs aquí la teniu:

Sinopsi:
“Veure un món en un gra de sorra, i un paradís en una flor salvatge. Sostenir l’infinit al palmell de la mà i l’eternitat en una hora” William Blake. Partint de la reflexió d’aquest fragment l’obra explica a través d’uns titelles-objectes, una història dramàtica d’amor típica i quotidiana. Amb l’ànim de donar a conèixer que tot és possible.

a veure que us sembla... i si la voleu veure amb pantalla de cine, alta definició i tot això ja sabeu, cap a Reus toca...
apa salut!

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails