dimarts, 31 de març del 2009

passejada pel Priorat!


d'excursió al fi!!!
quines ganes en tenia!!!!
primavera per fi!!! quines ganes!!!
doncs el passat dijous vaig anar a visitar el castell del Lloar, i sopar amb el princep i la princesa d'aquesta bella vil.la del Priorat.
I l'endemà el princep em va portar a fer una volta ( a pota claru) pels pobles del voltant...
nou i mitja del matí, dos intrèpids excursionistes enfilen la pujada cap a Damunt roca atravessant les vinyes de la ... (tampoc cal fer propaganda no?) sense mapes, sense una ruta clara, buenu estava clar que haviem de tornar...
Del Lloar a la Figuera passant per Damunt roca una bona pujadota...
un cop ja dalt de la rocota el camí aplanava una mica...
ens va sorpendre el desplegament de regadiu d'olivera que vam veure per aquestes muntanyes, vam passar propers als repetirdors de tv de la Figuera, i després de creuar aquest petit poblet prioratí, i amb una mica de dubte ens fotem muntanya avall per un camí que baixa a tota velocitat fins la vall del riu Montsant, en direcció a Cabassés.


El riu es travessa facilment en un lloc força maco amb les restes d'un vell molí enrunat, després creuar la carretera, i davant de l'optimisme de l'Albert, el princep vull dir, pues apa pujadota que te crio fins a Cabassés... a tantu que aquesta pujada si que ens va deixar sense aire...
Només arribar a Cabassés ja vam trobar el camí que ens portaria a la Vilella Baixa sense haver de retrocedir cap a la carretera...
Això si, a Cabassés i després de parlar amb uns aborigens la mar de simpàtics vam fotrens uns bucadillus (entrepians perdó Xris!)
el camí de Cabassés a la Vilella Baixa passa per un tros de muntanya que vam calificar de "secarral" i també es passa per un racó de món força maco ( d'aquests de postal), és el pont de Cavaloca, un pont de pedra foça guapo que creua un dels barrancs afluents del riu Montsant.


A la Vilella Baixa no hi vam arribar a entrar ja que el camí ens va portar per la part del riu, vam descansar-hi uns minuts, distraient-nos contant els pisos dels rascacels d'aquesta Newyork prioratina... també descobrint els ferrocarrils transbancal... una espècie de metro que tenen allí...
i de la Vilella al Lloar el camí va deixar d'estar ben senyalitzat, ni un cartell indicador, ni una pintadeta gr o pr, re de re, un senyor va dir, -recte i a l'esquerra- cagat'hi quines indicacions...
i semblava que anavem bé, però en sec ens vam veure atrapats en una selva de canyes i bardesos, voliem creuar el riu per un camí inventat per nosaltres, i això costa claro... buenu unes esgarrinxades després vam aconseguir-ho, vam trobar un altre camí, i després ja enllaçar amb la carretera i poder per fi acabar l'excursió al Lloar...


gràcies al supergarmin foreruner, sabem exactament tots el datus de l'excursió, vam fer 25,64 km en unes 6 hores sense contar les pauses, a una mitjana de 4,1 km/h, s'ha de dir (ho diu l'estadista!) que avans de perdre'ns al riu, la mitjana la portavem en 4,6 km/h, però ja se sap, si no portes mapa! potser et pots perdre!
ah !!! i vam perdre unes 1450 cal, que vam recuperar rapidament fotent-nos un plat de cereals amb xocolata només arribar!!
apa salut!!! i que no tardem en tornar-hi!!

1 comentari:

Iblama ha dit...

otres es veuen unes bones vistes. el pont em pensava que era el de porrera.mhi he trencat les bañes!
per cert lo del curt es una flipada. a vere sil podem veure! crarrrrk!

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails